El pepino i jo
Avui he passat es capvespre amb un peaso pepino, sa Scott Genius 2009 Twenty.
Primer de tot dir que no soc qui per fer test com fan a ses revistes: no he provat moltes bicis diferents en sa vida i fins no fa ni dos anys anava amb una forquilla de 80 mm i feia lo mateix que ara amb sa Talas de 140.
Però com que he tingut s'oportunitat, aquí va lo que m'ha semblat.
El pepino
Sensacions
Era una talla M (jo duc una S) i duia un sillín diferent as meu (jo amb es sillín tenc moltes manies). També ses cobertes no tubeless no eren ses meves estimades Maxxis. Per cert, que gràcies a sa de davant, he aterrissat damunt una acera banyada en botar es bordillo (quin paperot).
És lleugera, tot a no estar equipada de lo millor. Per tant, en pla i pujant te dóna una sensació de que podries fer molts Km sense cansar-te. De fet, quan he vist que n'havia fet 30 Km he flipat: creia que només eren uns 20.
Davant duu un buje reforçat però que és fàcil de treure. Collonut!
Talas 110,130,150
Forquilla: 150 mm
Lo que guanyes amb lleugeresa, ho perds amb es 150 mm pujant. De fet, després de pujar un parell de trialeres passant més pena que mai m'he rendit a s'evidència: Sa Talas permet anar a 110, 130 i 150. Jo la duria sempre a 110-130 i només deixaria es 150 per baixades canyeres. Castiga molt pujar (i sembla exagerat però no ho és) amb aquest angle tan obert. O sigui, oblida't de s'estètica i tanca suspensió.
Amortiguador Equalizer
Vaja bona pinta que té! A part de tots es nombres i regulacions (haurien de regalar un curs as MIT quan la compres), va completament protegit. Es pistó queda totalment amagat en repòs i te un plàstic que el protegeix de sa porqueria que surt de sa roda de darrere. Un 10!
Detall de sa protecció de s'amortiguador
Acabats i detalls
Veure aquests rodaments: estan molt ben fets i donen sensació de durar.
Sa tija baixa fins baix amb una finura que no tindràs escusa per no baixar sillín en un tram complicat.
Canvi XTR
Només dir que és es primer canvi que toc que no has de decidir entre fregar es desviador as pinyó petit o fregar-lo as pinyó gros. No canvia tant fi com un SRAM però és precís.
Lo que veus quan ets dalt
Carbono per un tubo
Manillar, potència, tija ... No han escatimat.
Conclusió
A falta de saber com li cauran ses pedres punxagudes de Menorca a aquest quadre tant mono, puc dir que:
A favor
- Pes
- Estètica
- Per qui li grada es concepte Genius MC, només dir que és lo mateix, igual o millor. Una bici per rodar moltes milles, bona per escalar i bona per baixar (si ets valent)
- Amortiguador protegit i molt regulable
- Una Fox Talas és garantia de bones sensacions quan la tens ben regulada.
- No sé lo que me duraria es quadre amb s'ús que jo li don per aquí ...
- Sillín, llantes i cobertes no m'han agradat. (manies) Es frenos Shimano no frenaven tant com haurien. Pot ser no havien passat es rodatge.
- 150 mm és excessiu. Per lluir s'estètica, vale. Per fer una ruta llarga i dura, la duràs en 110 molt de temps si no vols cansar-te com si pesés 15 kg.
- Preu. És molta, molta pasta ...
Nota final. He pogut comprovar que se pot banyar i embrutar de fang. He arreplegat una de ses pluges més abundants que he vist mai en bici. L'he tornada que no en donaries un duro, de bruta i fangosa que esteia.
Modes 
