Autor: Bet Data: dt. oct. 27, 2009 14:07
Bon dia des de La Garrotxa,
El meu somni ja s'ha complert. Fer la Volta Menorca amb btt. El que jo no sabia és si podria fer-la tota. Terreny desconegut, camins díficils i molt tècnics segons m'havíeu dit, coses exteriors a mí que no sabia si m'afectarien a la volta. I no va ser així. Pedalant, gaudint del paisatge, sense presses, rient, parlant i fent noves amistats.
A la fi vaig fer tota la volta Menorca amb btt. Era la segona vegada que visitava Menorca.
És cert que quan desitjes amb tot el cor el que vols a la fi s'acaba complint fins i tot les adversitats es converteixen en una cosa bona que varen facilitar el meu camí.
El primer i segon dia ho vaig trobar fàcil, devia ser per l'avituallament tan esplèndid. El tercer es va fer més pesat i llarg, hi havia un avituallament igual d'esplèndid, suposo per les cues al parc natural, la calor intensa que feia i que havia dormit poques hores després del sopar. Aquest dia vaig acabar cansada i feliç.
El diumenge a la sortida btt mixte vaig recordar Menorca. El nostre Pirineu és dur també, pistes pedregoses i llargues, l'ascens amb l'altitud, i per rematar-ho pedalar amb l'herba dificultosa i lluent del Pirineu. Prefereixes mil vegades les pedres! El premi final és la companyonia, empapar-se de la natura esplèndida i radiant de tardor intensa, deixar la ment i no pensar el que haig de fer arribant a casa, escoltar el batec del meu cor després de l'ascens lograt. En definitiva ser feliç.
Gràcies per la vostra amistat, l'acolliment en les vostres terres i que gaudiu sempre amb el vostre saber fer de bones pedalades. M'alegro que ja gaudissiu del present d'Olot. Si us en cal més només heu de fer que dir-m'ho.
Recordaré sempre quan en Tiago em va venir a rebre quan vaig arribar a Menorca i em va saludar en Martin. La vostra foto de grup que em vàreu dir que m'hi possés i em va fer vergonya.
Recordaré el trípode de fusta per fer fotos enganxat a la bici de'n Manel de Mataró, genial! Em va dir que quan vas de viatge pots ser el que vulguis, increïble. Em va preguntar de que treballava i li vaig dir que era escriptora!!
Un record final va ser quan el vaixell va salpar. Aquesta sensació no l'oblidaré mai. La sensació d'alegria i satisfació per tot el que havia viscut. Compartint el viatge entre el cel i el mar amb altres bikers. Una sensació ben diferent quan vaig partir la primera vegada de Menorca.
Per suposat amb quedo amb la segona i aquesta és la que perdurarà en el meu cor.
No m'allargo més. Bones pedalades!!!
Estima't, estima i deixa't estimar